No penseu en el poc poder que tenen els nostres governs i oposicions? En un món globalitzat on els diners i els interessos mouen les infraestructures del benestar d’uns quants, poc poden fer els polítics i governants, i molt menys encara els votants. La diferència entre els programes de dretes i esquerres i centre es dilueix a la perfecció en moviments ambigus i molt comercials que atrauen per la forma sense tenir molt clar el seu propi fons. Emergeixen nous lideratges mediàtics basats en una bona estratègia de comunicació i l’oportunisme del descontentament social i la por. La vella política embriagada de poder durant anys mira sorpresa com es desfan les seves bases i fidelitats, i en lloc d’unir esforços entren en una lluita fratricida i suïcida. Mentre els partits, de dins i fora de casa, es perden en lluites internes absurdes i estèrils per tenir més poder, més visibilitat, més protagonisme i més portades de diaris. Les polítiques i les idees passen a segon pla buscant només un maquillatge que cobreixi la mediocritat de moltes propostes. Elegir nou líder esdevé més important que buscar solucions per als ciutadans. Tenir bona premsa, millor que dir la veritat; tenir poder, millor que ser honest. De fet, potser no cal esforçar-se, perquè qui mana no és el poble, ni els polítics ni tampoc els governs –com diuen molts erudits i estudiosos– sinó el mercat, els interessos econòmics i els milionaris, i aquests no estan mai en el focus mediàtic. Els fils, deia sempre el meu avi, un savi culte generós però estrateg, es mouen sempre des de l’ombra, no en portada.