Em fa gràcia que es parli de democràcia participativa amb la mirada enfocada en projectes d’ordenament del territori i no se’n parli en cap de les cada cop més nombroses ocasions en què la ciutadania sembla que té ganes d’expressar-se. Parlo de la plataforma contrària a la ubicació de l’heliport a la Tresola, parlo dels veïns amoïnats de l’Aldosa davant l’arribada d’una línia de molt alta tensió, parlo dels soferts usuaris d’autobús d’aquest país... la llista és llarga. Democràcia participativa, des del meu entendre, seria obrir les portes als col·lectius afectats per determinades accions de caire polític perquè amb el seu punt de vista, neguit i experiència puguin aportar valor afegit i una millora substancial del producte final. D’aquesta manera, si a algú se li hagués acudit parlar amb els usuaris habituals de l’estació d’autobusos potser s’hauria posat ja remei a algunes de les mancances més evidents, com la manca de senyalització per als nouvinguts o la connexió amb el transport públic. I és que el tema no deixa de ser una manera flagrant de comprovar com de vegades, la política no té res a veure amb les necessitats de les persones. Prioritzem que els autobusos, com el de la Seu, hagin de parar sí o sí a l’estació menystenint que la seva funció no és donar relleu a la capital, sinó servei als seus usuaris. Incloure els afectats dins els projectes no només és una manera real de fer democràcia participativa, és també la manera d’equivocar-se menys i gastar millor. Sempre que l’objectiu sigui el servei al públic, és clar, si no, ja poden seguir com fins ara.