L’enquesta que intenta fer de baròmetre polític entre la ciutadania es va presentar aquesta setmana. Un treball sobre les preferències de vot però també sobre la valoració dels seus líders i les polítiques que són motiu de debat. Una pràctica molt comuna en altres països i de recent adaptació a Andorra. Les peculiaritats del nostre país fan que l’enquesta no resulti gaire representativa. Per una banda perquè tenim enquestats que voten i altres que no, això com a molts països, però també enquestats amb dret de vot i altres que no el tenen encara que voldrien tenir-lo. La petitesa de la nostra societat fa que el vot ocult sigui molt nombrós i s’emmarqui dins de l’anomenat indecís. Ningú vol quedar malament amb els altres, i menys si aquests tenen opcions de poder-li oferir alguna cosa. A Andorra, llevat dels que militen en una formació política, l’ambigüitat és el que més es porta. Són difícils les converses sobre quin és el sentit del vot o preferències ideològiques. El vot secret té una transcendència molt més rellevant a Andorra, per la proximitat, pel veïnatge, pels interessos creuats o per allò d’estar bé amb tothom. En línia amb tot això trobem que avui en dia hi ha un 40% d’indecisos, algú s’ho creu? I valoracions dels líders que no difereixen gaire unes de les altres, fins i tot resultats que no trontollen sigui quina sigui la crisi o escàndol que s’estigui vivint. En un país on l’eix esquerra/dreta s’escurça, els partits neixen i moren amb tanta facilitat com la poca varietat en les seves llistes. Les sigles canvien, les unions no són estables, els mateixos actors funden i dissolen i protagonitzen encontres i desavinences al voltant de cadires i idees.