Encara falta bastant per a unes noves eleccions generals i poden canviar moltes coses, però ara mateix s’intueix un panorama amb una manca de coherència evident en els partits polítics. D’una banda, trobem uns Demòcrates per Andorra que governen i que probablement continuaran fent-ho, molt desgastats, que van perdent punts a marxes forçades pels diversos escàndols i per la manca d’un clar successor a candidat a cap de Govern. Que a més van negociant d’amagatotis no sabem què, però sí que sabem amb qui. Amb uns quants consellers muts, que demostra que no és tan fàcil omplir forats a les llistes electorals. D’altra banda, trobem uns Liberals d’Andorra que es van desmarcant del seu actual líder i sense clares opcions tampoc a trobar un possible substitut i amb una ala del partit totalment trencada, la d’UL a Sant Julià de Lòria. També trobem Socialdemocràcia i Progrés, en una clara trencadissa personal i econòmica que encara ningú no ha acabat d’explicar del tot i amb molt poc suport electoral. Finalment trobem un Partit Socialdemòcrata que de moment sembla el més coherent, almenys en idees, treball i equip. No són sants de la meva devoció, sobretot arran de la meva expulsió, que encara recordo, tot i que la majoria dels que la varen demanar es trobin ara mateix en un altre grup. Però em sembla un partit amb molta coherència, per no dir l’únic partit amb coherència. I ja no queda res més de moment amb cara i ulls. Ja sé que és molt aviat per treure conclusions al dilema electoral, però ara mateix així és com jo em plantejo els diversos grups polítics.