...Tota cuca viu

Malgrat la pàtina de civilització i tecnologia que ens embolcalla, som animalons. Cuques que busquen la llum i el caliu cada final d’hivern. Ens va faltar temps dijous passat d’aprofitar l’escalfor de la tarda per sortir al carrer a la recerca del lleure que sovint ens neguem. L’excusa, la Nit de Copes, que es consolida com a activitat d’èxit a Andorra la Vella, gràcies a saber capitalitzar les ganes d’esbravar-nos, amb l’inici del bon temps, l’impuls consumista i l’incentiu d’escoltar els músics del país. Terrasses plenes, música per tot arreu, cares conegudes i sobretot un ambient relaxat que anunciava ja aquell deixar-se anar de les vacances d’estiu. Parlant amb uns i altres el sentiment era compartit. Per què no fer-ho més sovint? Per què no aprofitar la plaça del Consell General per recuperar aquella mítica terrassa d’estiu que ens vam deixar perdre a la plaça del Poble? Per què no donar veu als músics del país cada cap de setmana d’estiu? Amb regulació, òbviament, que ningú vol maltractar els veïns. En hores fixades i en punts concrets, incentivant la restauració de la zona i amb elements de promoció conjunta. Fins a crear marca, com ho és el carrer del Pecat o la calle Laurel. Ens passem el temps buscant idees per fer que el país resulti atractiu per als visitants i oblidem el més important de tot: fer que el país resulti atractiu per a nosaltres. Si sabéssim aprofitar la muntanya durant el dia, i les nits fossin com la de dijous al nucli antic de la capital, molts no trobaríem a faltar la platja, i el millor del cas, és que els de fora, tampoc s’hi podrien resistir.