No se’n sap gran cosa, confessem-ho sense vergonya. Que parlen sobretot hongarès, que és un idioma molt complicat i té un munt de declinacions i casos. Sempre posen el nom després del cognom. Liszt Ferencz, Bartok, Béla. Estan allà al mig d’Europa, sense sortida al mar. El Danubi, que divideix la capital entre Buda i Pest. Puskas i Ladislao Kubala. El dolent més dolent dels Sospitosos habituals no n’era: el més que malvat Keyser Söze era turc, però això sí, se’n carregava una pila al començament de la pel·lícula.
El pilot cremat de El pacient anglès, era hongarès, el comte Almásy. Un avantpassat de Bach, sembla que al segle XVI va haver de fugir a la Turíngia per protestant. Borsch, per als sopars d’hivern. Paprika. Tenen ara un president una mica particular. Viktor Orbán, es diu? Bé, Orbán Viktor, si de cas. Què més. Els tancs soviètics que van reprimir la revolta de l’any 1956. Magyar Posta, com proclamaven els segells de correus que venien amb unes preses de xocolata. El llac Balaton. Van fer un gran imperi amb els austríacs, que va acabar ben malament.
La reina Violant d’Hongria, que va ser la soferta esposa de Jaume I el Conqueridor (que li posava banyes així que podia). Els cèlebres vins de Tokay, que són com el Sauternes. I poca cosa més.
Imre Kertész (no estic segur que s’escrigui així). Que divendres passat, la seva selecció va perdre davant de la d’Andorra, en una gloriosa gesta futbolística que feia catorze anys que no s’esdevenia.
Tota pedra fa paret.