La lluita pel relat

En la foscor que envolta l’afer BPA, en l’entrellat que qui sap si algun dia coneixerem al detall, les ramificacions que se’n deriven i les enormes conseqüències que superen –i ens superen– de llarg tots els límits imaginables, mentre es va avançant en el procés judicial, la veritable lluita es produeix en la construcció d’un relat; més ben dit, de diversos relats, uns contraposats amb els altres, cadascú construint la seva pròpia veritat. Perquè del que es tracta és de dominar el relat de tal manera que l’opinió pública –i la publicada, sobretot– prengui partit, ja sigui defensant l’actuació del Govern o la dels germans Cierco. La sensació que queda, però, és que com que no sabem ni una mil·lèsima part de la realitat dels fets, només llegim mitges veritats, versions incompletes i qui sap si potser alguna mentida –ni que sigui per omissió–. La darrera ha superat segurament el llistó, per la seva dimensió, per les seves conseqüències: l’aparició de Jaume Bartumeu al documental de Mediapro Las cloacas de Interior, assegurant que policies espanyols es van endur tots els fitxers dels clients de BPA. Aquestes declaracions són dinamita pura, sobretot per qui les fa. La Batllia ho ha desmentit –tot i que ha trigat una mica– assegurant que la policia espanyola només es va endur informació relativa a Banco Madrid, sense especificar. I el Govern ha enviat Bartumeu al racó de pensar, perquè reflexioni si una persona que ha tingut responsabilitats d’Estat com ell està fent un bé al país amb aquests tipus d’afirmacions. El que deia, la lluita pel relat en la qual en situacions límit emergeix el millor i el pitjor de l’ésser humà.