En aquest món en què la rapidesa i la immediatesa marquen el ritme, res escapa a la seva dictadura. Al pas que anem aquesta societat nostra líquida esdevindrà gasosa en un vist i no vist... fins al gran pet final. Tot és noticiable, res escapa a la polèmica i tothom es veu i creu amb capacitat per opinar. A Barcelona el Turisme, en majúscules, ha acabat esdevenint el problema que més preocupa la seva ciutadania –segons el baròmetre semestral fet per l’ajuntament de la Ciutat Comtal–. Tant d’anar el cantir a la font arriba que... Demonitzar el turisme és un joc perillós que a Barcelona s’ha practicat amb lleugeresa. Són molts els actors implicats en un sector estratègic, en el qual convergeixen un gran nombre d’interessos econòmics, alguns dels quals no del tot lícits. Que hi ha gentrificació és fefaent, que la massificació d’espais –més o menys emblemàtics– genera problemes és evident, que hi ha abusos amb els lloguers turístics és de calaix. La llista de greuges pot ser tan llarga com es vulgui, però cap d’aquests problemes és nou. Barcelona no és l’única destinació turística urbana amb èxit del món. Per això és encara més sorprenent que quan han sorgit aquestes polèmiques no tan sols no s’hagin enfocat en positiu, sinó que algun dels principals protagonistes hi jugui perillosament. És indubtable que hi ha qui està traient o espera treure rèdits, ja polítics, ja crematístics, amb aquest tripijoc. Però a la llarga, sense la voluntat i les sinergies adequades, qui hi sortirà perdent és Barcelona. “Entre todos la mataron y ella sola se murió.” D’èxit també es pot palmar!