No he vist el programa de El foraster dedicat a Andorra. Ni en el moment de la seva emissió convencional ni després, malgrat les facilitats que les plataformes digitals ofereixen per recuperar-lo. Per cap motiu en especial: no s’ha escaigut i el temps és un bé escàs que cal administrar amb saviesa i prudència. Però el seguiment d’algunes cadenes de tuits i, sobretot, la lectura dels comentaris al Diari permet a l’observador distret entreveure’n les reaccions, com si fossin aquelles ombres tremoloses de la caverna platònica. No hi ha, en principi, sorpreses. Es perceben, d’una banda, les moltes ganes que hi ha que Andorra sigui mostrada al món amb certa naturalitat, lluny d’escàndols i conspiracions, sense amagar el cap sota l’ala pel que fa a les ombres del sistema però tampoc sense fer-ne més escarafalls del compte. Amb normalitat i acceptant en tot moment que hi ha punts de vista particulars i que cadascú té la seva idea del país, que no pot canviar de la nit al dia. Després hi ha les opinions dels rondinaires professionals, aquells als quals res no els està bé i aprofiten qualsevol ocasió per arramblar la brasa a la seva arengada, com diuen els castellans. Qualsevol excusa és bona per atiar l’argumentari de les seves croades particulars, contra el Govern, contra els veïns, contra els funcionaris, contra qui sigui. Després de veure’n les repercussions, serà un exercici interessant veure el programa. Quan tingui una estona, confrontaré l’univers opinador amb el programa real. Segur que serà molt alliçonador.