La decisió de tancar l’alberg de la Comella passa a ser un despropòsit més de la concepció neoliberal dels equipaments públics. De fet, l’error ja parteix des del moment que, durant el mandat passat, l’alberg va deixar de ser concebut com a tal i va passar a ser gestionat com una infraestructura hotelera des de la conselleria de promoció econòmica de la capital amb l’objectiu de treure’n un rèdit econòmic. És a dir, el que importava i encara només importa és el full de càlcul i no pas altres tipus de beneficis. Des d’aquesta percepció, és evident que tota la promoció de l’equipament va anar dirigida cap a un públic o un potencial client que res té a veure amb els que practiquen l’albergatge.
Però la solució a aquesta anomalia en la gestió de l’alberg no hauria de passar per tancar-lo, sinó per reorientar-lo i tornar a la funcionalitat pel qual va ser construït l’equipament, fins i tot si molt m’apressen a través d’una externalització –que no privatització– que li donés l’ús real. Cal recordar que la Comella fins i tot va arribar a formar part de la xarxa Hostelling International dins de la qual es garanteixen un seguit de normes mínimes i de qualitat.
Reconec que per arribar a aquest punt s’hi ha de creure, com en tantes altres coses quan gestiones la cosa pública. Creure, per exemple, en el turisme diferent que t’aporta l’alberg i, per tant, promocionar-lo com a tal. Però tot parteix d’una mateixa base, i no és altra que creure que amb les teves polítiques com a governant fomentes un tipus de societat basada en uns valors que van més enllà del full de càlcul.