Tres principis que avui m’agradaria fer arribar als amics espanyols, i més concretament als bel·ligerants que no volen que Catalunya sigui el que ella vulgui ser. Qualsevol poble té dret a autodeterminar-se, si així ho vol. Qualsevol consulta popular és, per definició, democràtica, i s’agafen més mosques amb una gota de mel, que amb un got de vinagre. Tres principis més per als amics catalans, especialment per a aquells que creuen que Andorra es mostra passiva davant el procés: Andorra no és Catalunya, ni vol ser-ho. El concepte Països Catalans és una idea que ens uneix en la cultura, i només en això. Argentina no és Espanya per molt que s’hi parli castellà. Respectarem el resultat del procés, però no ens hi barregeu, perquè és el vostre procés, però no el nostre. A tots dos: no ens utilitzeu. Si us plau. Prou de fer-nos servir per acoquinar expresidents corruptes, ni per annexionar-nos quan us sentiu valents. Sento vergonya de les jugades que fa l’Estat espanyol per tal de frustrar un dret legítim, posant-nos en una situació delicada, qüestionant la nostra sobirania i marcant les pautes d’una guerra bruta que ens esquitxa a tots. Sento ràbia de la manca de respecte d’alguns catalans vers Andorra. Els mateixos que reclamen el dret a ser sobirans i que inclouen sense demanar-ho Andorra, València i Mallorca entre les seves files. I lamento profundament el trist paper que juguen els nostres representants en aquest joc d’equilibris en el qual sembla que més enllà de cap estratègia definida anem mirant de parar els cops d’una guerra bruta en la qual tampoc no estem lliures de culpa.