Un dels avantatges de les vacances és poder compartir, aprendre noves formes de fer, de pensar i de viure. Més enllà de ser un moment per recarregar-nos, agafar forces i fer una merescuda desconnexió de l’estrès de la nostra societat, és un bon moment per adquirir nous hàbits i noves fórmules. Els viatges ens permeten descobrir altres cultures i descobrir-nos una mica més. Perquè hi ha llocs on no entenen de les presses i viuen en calma els canvis, i altres on la productivitat i l’angoixa imperen en un ordre absolut. La climatologia fa que uns siguin matiners i altres nocturns, i que les hores de productivitat i lleure no siguin les mateixes. La gastronomia ens diu sobre les característiques del país i les necessitats calòriques de la població. L’arquitectura ens mostra les formes diverses d’entendre una ciutat i la seva funcionalitat, molt vinculada a la geografia del lloc. I tot això ens serveix per posar-ho dins la nostra motxilla, enregistra-ho al nostre disc dur i veure que potser estem equivocats amb el ritme de vida que ens autoimposem. Que podem aprendre d’altres, però també del passat, i que escoltant i experimentant enriquim el nostre futur. Les vacances no són moments captats per la càmera que després pengem en un àlbum per fer-ne exhibició, ni temps únicament d’oci, ni només relax. Són les noves vivències, experiències que omplen el sac de la nostra consciència, un aliment per al nostre esperit. I tornem més savis, més il·luminats i creatius... o no. Depèn de la sensibilitat de l’objectiu de la nostra càmera, de la permeabilitat de la nostra pell.