Tractament

Han passat un grapat de dies des que el president del govern d’Espanya va anar a declarar com a testimoni per la trama Gürtel, un dels casos de corrupció que empastifen el seu partit, el PP, i per extensió el govern de l’Estat. Mai en democràcia, ni a l’espanyola, s’havia produït un fet tan greu com aquest. Mai un president en exercici havia passat un tràngol d’aquesta magnitud i transcendència. I una vegada més el nostre veí va ser fidel a l’eslògan que millor el defineix: Spain is different. Passaré per alt la privilegiada escenografia que li van muntar a Rajoy abans, durant i després per entrar, declarar i sortir del Tribunal Suprem. No badaré boca del que va dir, millor dit, del que Don Mariano no va dir; a les hemeroteques els remeto! Spain is different va brillar amb llum pròpia en la manera com, durant la jornada, però sobretot l’endemà, se’n van fer ressò els mitjans. Amb honroses excepcions, premsa –feia falta lupa per veure la notícia en segons quines porta­des–, ràdio i televisió van tenir una actitud vergonyant, servil i indigna, que mostra el seu grau d’independència i el nivell d’objectivitat i compromís amb la informació i la llibertat davant la societat. No puc evitar un record especial per a TVE1. El dia de la compareixença la cadena pública estatal no va considerar que la declaració com a testimoni del president del govern davant el Tribunal Suprem fos un fet noticiable! Vist el que vam veure i escoltar és del tot gratuït, ensems d’inútil i fals adjectivar-los de seriosos. Un altre paràmetre, i van... que dona la mesura de la salut democràtica d’un país. I el futur no invita precisament a l’opti­misme!