Bales verdes

De vegades penso que estem tan esbiaixats que hem perdut del tot la perspectiva. Mentre ara fa unes setmanes em sorprenia la notícia que els propietaris de gossos havíem de passejar amb una ampolla d’aigua per mirar d’anar diluint el pipí dels nostres animals de companyia, ara és The Sunday Times que informa que alguns dels principals fabricants d’armes estan dissenyant una nova generació de munició verda. Bales i coets sense plom, armes silencioses per reduir la contaminació acústica i també granades que produeixin menys fum. I és que som assassins, però tenim consciència ecològica –sembla que ens diguin–. I és que avui en dia, fins i tot les grans multinacionals fabricants d’armes contracten assessors que els parlen dels múltiples avantatges de ser socialment responsables. Almenys pel costat mediambiental. Intangibles, en diuen. Estudien la possibilitat que els explosius puguin transformar-se en adob i es discuteix la utilització de l’oli de soja com a combustible en avions militars i l’ús de panells solars en zones de conflicte. Jo fins ara estava convençuda que els danys col·laterals eren una altra cosa. Als somalis, congolesos o sirians els tranquil·litzarà molt saber que cor­ren sota míssils amb segell de responsabilitat social corporativa o davant de bales amb l’etiqueta de material ecològic. I en aquesta lògica del cinisme aviat exigirem pasteres reciclables i socialment responsables, que si s’enfonsen no contaminin el mar. El paradigma ecologista no només és reciclar i refusar. També és reduir. Bombardejos i morts, per exemple. Cinisme, també estaria bé.