Tolerància

Si normalment mitjançant el plaer de la lectura podem aprofundir a conèixer altres mons i cultures, reals, de ficció i fins i tot platònics, a l’estiu és genial tenir la sort de poder conèixer en primera persona llocs i persones diferents.

La diversitat de cultures i d’ideologies sens dubte ens enriqueix. La diversitat cultural fins i tot s’eleva a patrimoni cultural de la humanitat a la Declaració Universal de la Unesco de l’any 2011, que es va aprovar després dels atemptats de l’11-S a Nova York i Washington.

Les particularitats de cada persona afecten la globalitat del sistema, però cal lluitar contra els individualismes i pensar en plural. Hem d’aconseguir tenir un pensament d’interès col·lectiu, que en aquest món hi cabem tots. La radicalització que porta a la intolerància, a la violència i fins i tot al suïcidi i l’assassinat hauria de ser erradicada des de la infància.

Els esforços educatius i de mentalització en general haurien de ser en aquest sentit: tolerància. Sempre tolerància, és la clau de la convivència. Tolerància a l’altre, al diferent.

No hauria de ser utòpic poder expressar-nos tal com som, pensem i sentim. La tolerància s’ha de cultivar sempre, però és bàsic promoure-la des de l’inici: a l’escola, sense consentir cap comportament d’assetjament, que no és més que la primera manifestació de la intolerància dels que es creuen superiors a d’altres pel fet de no ser com ells.

La base, per tant, és inculcar als nostres fills (i practicar amb l’exemple) la capacitat d’acceptar i respectar les persones que no comparteixen ideals, roba o actituds amb nosaltres, saber escoltar, dialogar i no jutjar ningú, simplement, ser conscients que les persones no som ni millors ni pitjors... simplement som diferents.

En definitiva, entendre la grandesa de la diversitat...