El rol de les primeres dames està sent aquests dies motiu de debat arran de la voluntat del president francès, Emmanuel Macron, de dotar la seva dona d’un càrrec més institucional i executiu. Una proposta que no ha tardat a topar amb un sector de la societat francesa que no veu necessari que s’institucionalitzi aquesta figura i menys que suposi un cost addicional a la ciutadania. El paper que han de tenir les primeres dames o primers cavallers, perquè encara que potser menys visibles també hi ha aquesta figura, acostuma a variar en funció del país, la tradició i també de les persones. Mentre que algunes primeres dames mantenen un absoluta discreció i surten només en les més que justes aparicions públiques, altres opten per formar part activa del tiquet electoral de la seva parella, com ha fet des de l’inici Brigite Macron, una dona que sens dubte ha contribuït a la carrera meteòrica del seu marit, a la seva imatge i a la seva victòria. Les primeres dames, figura per cert instaurada al Estats Units i que la majoria de països no monàrquics han copiat, acostumen a tenir un rol més humanitari de representació social i es dediquen a fer actes benèfics. Algunes de les primeres dames, però, pensen que poden fer altres coses i volen prendre part activa en la vida política, i si són vàlides per què no aprofitar-les, això sí, sense costos ni ostentacions. De fet vàries de les més celebres primeres dames han estat després presidentes o aspirants a ser- ho. La projecció del seu lloc privilegiat i el seu talent per la política les ha portat a ocupar els cartells electorals i convertir el president sortint en consort.