Mai Por!

És diumenge i hauria d’estar divagant sobre qualsevol mundanitat amb la sana i modesta intenció que vostè trobés la cosa prou entretinguda per arribar fins al punt final, però no m’hi he vist amb cor. Costa escriure sobre un atemptat, però no em trec Barcelona del tupí. Ja sé que el terrorisme en totes les seves tipologies forma part de la quotidianitat –malauradament no tan nova– que ens ha tocat viure. Més enllà del fet que la proximitat amplifica el cop, més enllà que tinc un amic que com tants milers de persones estava a la zona, més enllà del ter­ror que es va generar, la salvatjada perpetrada per aquests extremistes religiosos ens torna a una de les dimensions més infaustes del nostre món. I com no podia ser d’una altra manera, passat l’impacte inicial, controlat el pànic massiu, les reaccions han estat aclaparadores. I com sempre, n’hi ha hagut per a tots els gustos. I una vegada més hem quedat retratats com a espècie. Davant el fet, en un mateix escenari, som capaços del millor –impressionant resposta ciutadana– i del pitjor –opinió escrita i reaccions a les xarxes– sense cap mena de filtre, a raig. No sé de què m’estranyo... no és la primera vegada que passa. Cadascú té les seves prioritats per indecents i vergonyants que puguin ser. Curiosament, com més indecents, més les defensen sense pudor ni acomplexament que valgui. Si existeix alguna mena de justícia, aquests personatges i els mitjans que els donen cobertura algun dia haurien de retre comptes per tanta ignomínia. Fins llavors la vida continua, mai por!