El mes de juny de l’any 2007 vaig publicar un article anomenat Què es pot fer amb tres milions?, indicant un munt de temes als quals es podien dedicar aquests diners i criticant que el comú de Sant Julià de Lòria pensava gastar-los en un tobogan alpí. Així ho van fer, van muntar el famós Tobotronc i així ens va avui dia, amb la caixa buida, la parròquia endeutada per damunt dels límits permesos per llei i amb moltes mancances que no es poden assumir. Tot plegat, amb un poble que fa pena, on tan sols veiem els turistes passar de llarg, encara que molts pugin efectivament a Naturlandia. Ara es repeteix la història, en lloc del tobogan ens volen muntar una tirolina des de la cota 2.000 fins a la cota 1.600 de Naturlandia. I en lloc de dilapidar tres milions d’euros, ho faran amb tres i mig. (Deu de ser per culpa de l’IPC). No tornaré a enumerar les mancances que es podrien solucionar amb aquests diners, poden imaginar totes les que vulguin i creguin convenients i que no han variat gaire en deu anys. Han canviat teòricament els mandataris de Sant Julià, però segueixen tan ofuscats com els anteriors amb el mateix emplaçament dels diners. Serà un nou fracàs econòmic que no solucionarà el problema de Camprabassa, amb l’afegit que no el podem ni pagar. O potser algun accionista pensa a invertir més diners? Entre el Tobotronc, la tirolina, el ràfting i altres atraccions sense sentit serem la parròquia andorrana amb més immobilitzat turístic, però amb menys patrimoni. Totes aquestes instal·lacions que s’han d’amortitzar no generen suficient rendiment i a més tampoc es podran vendre mai.