Ara que a Catalunya tot va tornant a la normalitat (amb els retrets creuats sobre la poca o nul·la col·laboració institucional i policial, l’ús mesquí de les víctimes per a finalitats partidistes, i el retorn a la política de vol ras en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre), potser és bon moment per recordar les paraules del cap del Govern poc després dels atemptats a Barcelona i Cambrils anunciant que promourà la incorporació de més efectius al cos de policia i, en particular, la creació d’una “unitat especial antiterrorista”. Convé ser prudent amb aquesta mena d’afirmacions perquè sovint acaben provocant l’efecte contrari del que es pretén. Si Martí volia tranquil·litzar la població en relació amb la possibilitat que a Andorra succeeixi un atemptat d’aquest tipus, no sembla que la millor manera de fer-ho sigui admetent implícitament que no hi ha a la policia andorrana cap grup dedicat específicament a prevenir una amenaça terrorista que afecta tots els països de l’entorn. Ni tampoc no ajuden gaire notícies com la publicada ahir mateix segons la qual “l’increment de dones musulmanes que porten el cap tapat amb el hijab” seria un motiu per investigar un dels dos imams que hi ha al Principat. Sense ser expert en procediments policials, m’agradaria creure que les tasques de prevenció en matèria de terrorisme es basen en indicis més sòlids, la veritat, i també en una major discreció sobre les investigacions en curs. En tot cas, abans de prendre decisions a corre-cuita potser seria més constructiu debatre al Consell General l’estat de la qüestió i com fer front a una eventual amenaça que, d’altra banda, ningú no sap ben bé com resoldre.