L’huracà Harvey no ha estat, sortosament, el que més víctimes mortals ha generat, però sí que és el més potent i devastador que ha assolat els EUA des de fa una dotzena d’anys. Els efectes del Harvey als estats de Texas –és la pitjor catàstrofe natural que ha sofert mai– i Lousiana, amb la ciutat de Houston –la quarta més gran del país– com a epicentre, són aclaparadors. Les imatges de la destrucció generada pel vent i les inundacions esfereeixen. Recuperar-se d’un cop d’aquesta magnitud és dolorós, llarg i molt, molt costós, malgrat que parlem dels EUA. A més, el Harvey ha posat el focus sobre una qüestió controvertidament delicada: el canvi climàtic. Els experts en el tema han estat els primers a afirmar que l’augment de la temperatura mitjana al planeta (l’escalfament global) no ha causat el Harvey, però també han dit que no tenen cap dubte que el canvi climàtic n’ha empitjorat exponencialment els efectes. La posició del president Trump i per extensió de l’administració federal és prou coneguda i del tot significatives les retallades en aquest àmbit. És difícil preveure com reaccionarà, amb l’erràtic full de ruta exhibit fins ara, encara que costa de creure que faci cap mena de gir significatiu. En l’àmbit local les perspectives no són més optimistes. El neoconservador Texas, el segon estat més gran de la Unió, aplica i segueix polítiques ultraliberals dràstiques en les més diverses àrees, medi ambient inclòs, amb retallades salvatges en els serveis públics i rebaixes d’impostos. Tenen (tenim) un problema greu i gros... I no tan sols a Houston!