Després de passar l’estiu sentint a parlar de casinos als núvols i de circuits de ràfting amb l’aigua pels turmells, em semblava, en la meva ignorància, que la predisposició de l’Institut Oncològic Baselga (IOB) per instal·lar-se a Andorra era una bona notícia. No tan sols pels serveis que pot prestar en el tractament als malalts de càncer, sinó també per la repercussió que poden tenir en altres àmbits del país, inclosa la sanitat pública, els projectes que l’IOB du a terme. Però el Govern no ho veu igual. O com a mínim no pensa que sigui una proposta que mereixi una consideració especial, i diu que caldrà esperar al plec de bases del concurs públic que està enllestint per licitar el servei. Certament, en matèria de salut tota prudència és poca, de manera que el problema no és que la prestació d’un servei tan important per als ciutadans estigui degudament regulada. Tampoc no hauria de ser un problema la compatibilitat d’una institució privada amb l’existència d’un servei públic que garanteixi l’accés de tots els ciutadans als tractaments mèdics que puguin necessitar. Al marge d’aquestes qüestions, importants, el dubte que suscita aquest cas és si la pretesa obertura econòmica, i la consegüent diversificació de l’economia, es pot fer realment efectiva sense adaptar-hi prèviament l’aparell burocràtic per poder estudiar i, si s’escau, autoritzar amb més diligència la implantació al país de les empreses que hi vulguin venir; sobretot en vista de l’escàs èxit assolit fins ara, i amb el petit detall afegit que tampoc no es veuen a la frontera gaires cues d’empresaris estrangers frisosos per ampliar les seves activitats al Principat.