Rajoy el demòcrata

Catalunya ha fet una jugada decisiva en la partida que l’enfronta amb Espanya. Millor dit, en l’actual fase de la partida. Una fase que el govern de l’Estat, Congrés, Senat i Tribunal Constitucional Dios mediante va iniciar quan van decidir passar-se per l’arc de triomf l’Estatut d’Autonomia del 2006. Un Estatut votat pel Parlament català, acceptat en principi pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyols, i ratificat en referèndum a Catalunya. D’aquella polseguera, aquest fangar! Un merder en el qual Rajoy s’ha ficat per assolir un únic objectiu, comprometent-hi tot l’aparell legal i mediàtic de l’Estat i amb el suport incondicional del nacionalisme espanyol –del més cavernari al més progre.

Es tractava, des del primer moment, de convertir un problema polític en un de judicial. Rajoy, el govern espanyol, el PP, el PSOE, etc., mai en cap moment han tingut la més mínima intenció de fer política. Catalunya ha estat una eina per obtenir vots a la resta de l’Estat. La confrontació ha donat un molt bon rèdit electoral a Rajoy.

Amb el pas endavant del Parlament català aprovant la llei del referèndum i la de la convocatòria de la consulta, passi el que passi, siguin quines siguin les mesures que es prenguin, les querelles que s’interposin contra càrrecs polítics de tot nivell, organismes i/o entitats fins a l’1-0 i a posteriori; pel bo i pel dolent res ja no serà igual. Bé, res no. Rajoy seguirà omplint-se la boca parlant de “democràcia” per donar continuïtat a l’herència rebuda de la dictadura: Una, Grande y Libre!