Un nou curs

Llibretes noves i llapis ben esmolats. Llibres amb olor de nou, motxilles carregades i un nou inici de curs escolar. Pares i fills reprenen la rutina després de les vacances d’estiu amb ganes de retrobar el tempo pautat que ens fa remugar però que ens conforta de no haver de sortir del guió. Alguns encara llueixen les marques del sol sobre la pell, un record fet de salobre i protector solar que s’anirà esvaint les properes setmanes. Tan de pressa com arribaran els primers deures, la represa de les extraescolars i el retrobament a la parada del bus escolar. Deures per a grans i petits, que les vacances són curtes i en molts casos la tornada ens deixa el regust de feina pendent i per què no? Reptes pendents. Tornar al gimnàs, aprendre anglès o dedicar una mica de temps a cuinar saludablement i deixar de menjar qualsevol cosa. Principis que ens sustentaran fins a l’octubre, quan definitivament deixarem caure els braços, començarem a trobar excuses i a buscar reptes de cara al 2018, que fan més formal. No recordo qui, deia que som el que fem cada dia. Petites i grans coses, bones i dolentes. Som el resultat dels nostres hàbits i costums. Si fóssim capaços d’implementar-ne un de sol de forma conscient, potser sí que aquest nou curs ens aportaria canvis reals a la vida. Petits gestos. Res d’heroïcitats. Llegir cinc minuts abans de dormir, mirar les etiquetes del menjar i prioritzar els aliments reals, o deixar de banda l’ascensor. Petits gestos quotidians, que al final de curs, si els sabem mantenir, marcaran un abans i un després. Per què no? Un nou curs convida a intentar-ho.