Que el titular del debat d’orientació política el dia de la intervenció dels grups sigui que els Liberals entraran com a observadors al pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la UE, dona mostres del baix nivell polític del darrer debat viscut al Consell General aquesta setmana. Poca passió, poca esgrima parlamentària, poca dialèctica acurada, fins i tot poca ironia i rapidesa verbal de la majoria dels seus actors. No es tracta de convertir la política en espectacle, però sí de transmetre –almenys– convicció pel que un diu o defensa. Deia l’altre dia l’Ignasi de Planell, en un debat a Andorra Televisió, que poca orientació i poca política tenia el discurs del cap de Govern. El debat posterior dels presidents dels grups parlamentaris no va tenir tampoc ni el to ni la direcció que se li pressuposa. Estem a principis de curs polític i tenim una cambra –a jutjar per les intervencions dels presidents– cansada, amb síndromes d’apatia i poca convicció en la defensa de les seves ideologies. Una vegada i una altra hem sentit els amortitzats recursos: “menysteniment”, “faltar a la veritat” o “l’Andorra de dues velocitats”, “model esgotat”, i el “govern dels millors”. Res nou, cap cop d’efecte de ningú. Només el cap de Govern repetint un cop rere l’altre: “me’n recordo com si fos ahir”. En un to melancòlic del seu últim debat. Del dia de debat polític per excel·lència se n’esperen intervencions més preparades, enginyoses i apassionades, però sobretot més política –en majúscules–. Em refereixo a més dialèctica, més nivell i més capacitat de reacció. La política és també escenografia, motivar, convèncer i apassionar. No hem vist res d’això en un consell gris.