Què és ser valent? Ser valent no és no tenir por. Només els il·luminats i els irresponsables desconeixen aquest sentiment. Ser valent és fer el que creus que has de fer, malgrat la por. Perquè la por no és més que el nostre instint més primari de supervivència, i sobrevolar-lo, una de les formes més refinades de superació personal. Fer el que has de fer. Ni més ni menys. Tant de bo fos tan fàcil de fer com de dir. Però, és clar, aleshores tots seríem uns valents, i no és el cas. Ser valent implica donar la cara. I si convé dir-li a algú el nom de porc, fer-ho (de forma educada) mirant-lo als ulls. No té cap valor insultar amagat rere un troll. Ni té cap valor renegar del cap en un racó si després li pentines els somriures quan passa per la porta. Ser valent és significar-te pel que creus, més enllà de les conseqüències, del que diran, del que pugui passar si ens traiem la carota grisa de la invisibilitat quotidiana. Ser valent és deixar la feina i emprendre el vol per lluitar per un futur millor per a tu i els teus fills, malgrat la por, la incertesa i la distància. Això és ser valent. Quantes vegades has somiat de deixar-ho tot i començar de zero a l’altra punta del món? Quantes vegades has tingut la certesa que no ho faràs mai? La por ens tenalla. Per créixer, per volar, per canviar. Així, mentre els valents fan veure que no tenen por, i fan el que creuen que han de fer, la majoria de nosaltres ens conformem a anar sobrevivint en una tebior plena d’inèrcia. Absolutament legítim i necessari per a la pervivència de l’espècie, però molt poc prometedor per a l’evolució humana.