Sense repressió

Diuen molts que això va d’independentistes i unionistes i de demòcrates i no o de defensors de la legalitat i insubordinats. És més una qüestió de maneres de fer, educació, de tics que es repeteixen a la història. En l’essència de les cultures trobem la resposta al comportament del que està succeint al país veí. Llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític són els pilars de l’Estat de dret que defensen totes les postures i al qual s’afer­ren per defensar els seus arguments amb força i visceralitat. La llei no pot estar mai per sobre de les persones i les voluntats, i la submissió d’un poble no pot fer-se a la força. Les relacions han de basar-se en el respecte i l’escolta activa. A través de l’ús de la força i la imposició només s’aconsegueix l’efecte contrari, la rebel·lia i la resistència. És el que està passant a Catalunya. Independentistes o unionistes tenen dret a expressar-se en un Estat de dret, han de poder discutir i si és necessari canviar les normes de joc. Les fronteres més devastadores no són les físiques sinó les mentals i entre Espanya i Catalu­nya el mur és cada vegada més alt. La via de la confrontació de la imposició no pot ser la solució. La llibertat és un dels principis fonamentals que passa per sobre de qualsevol llei o norma. Els ciutadans han de ser lliures de votar, de ser escoltats, d’aixecar la mà... i els governants han de donar solucions a les seves inquietuds sense cadenes, sense estigmes, sense repressió. El que va començar com un problema econòmic i nacional ha esdevingut una crisi sense precedents i en aquest punt és molt difícil fer marxa enrere. Ningú pot i l’escenari esdevé bloquejat.