Imaginari

Com qualsevol, servidor de vostè té un imaginari forjat en el temps, amb personatges admirats, herois de ficció –a excepció de Lionel Messi que és real–, fílies i fòbies, referents, manies i preferències. Per això, malgrat l’edat, que diuen que et cura d’espants per estar de tornada de moltes coses –o era a l’inrevés?, pel cas és el mateix–, veure en un titular escrit negre sobre blanc El referéndum catalán es una burla democràtica, signat per Felipe González (El País, 29/09/17), dol. I dol malgrat la seva deriva personal. Dol pel que un dia semblava ser: un polític compromès, d’esquerres, socialista i obert de mires. Com també dol veure el mitjà que el publica. De referent de la progressia, d’esquerres i modern, el que va ser durant molts anys el meu diari de capçalera, ha esdevingut caverna mediàtica i estómac agraït de la veu dels seus amos. Només és un exemple. L’1-O és un moment històric en majúscules per a Catalunya, evidentment, i decisiu per a Espanya; però també per a Europa i el món. Subscric les declaracions de Llach quan afirma que “democràticament ja hem guanyat”. Seria bo que Espa­nya aprofités el moment per desempallegar-se de l’estat del 78. La Transición és un referent miratge, una mentida. Només ha calgut que Catalunya estirés decididament i sense por la corda que lligava la falsa / farsa democràcia espanyola, perquè saltessin les costures del franquisme per tot arreu. El que es farà diumenge (avui per a vostè) arreu de Catalunya, sigui quin sigui el resultat, va més enllà del dret a voler expressar lliurement les idees, més enllà del sí o del no. És exercir la Democràcia, sense por i per dignitat personal.