Incertesa

Principi d’una setmana en què semblava que hauríem de tenir les coses més clares però que només ens porta incertesa. La situació a Catalunya ens preocupa, i molt. No només per la proximitat emocional amb catalans i espa-nyols, sinó també per les conseqüències polítiques, econòmiques i socials que es puguin derivar d’un context incert i que de ben segur afectarà Andorra. A hores d’ara, res no fa pensar que hi hagi un pas cap al diàleg, i l’amenaça de la DUI, en paral·lel a l’aplicació de l’article 155, posen més tensió sobre la taula. Des d’aquí ens ho mirem amb preocupació i, personalment, amb certa estupefacció, en veure la poca empatia que demostra el rei espanyol, i la manca de sentit d’Estat que han traspuat les seves tardanes i decebedores paraules. Veurem com acaba tot plegat després d’un cap de setmana que imagino ple de moviments soterrats, jugades estratègiques i tensió als carrers mentre Europa fa veure que no passa res i espera que es dissolgui el conflicte com un terròs de sucre en aigua calenta. Fet i fet, el que ha fet el president del govern espanyol fins ara, fer veure que no passava res. Suposo que aquesta ceguesa política recull el rerefons de bona part dels problemes d’avui a Europa: fer veure que no passa res i la inacció com a bandera. Ho han fet amb els refugiats que arriben de Síria, i també, amb les desigualtats socials. Avui no només no hi ha un objectiu compartit sobre el qual establir el marc d’un diàleg, sinó que ni tan sols els seus interessos i valors estan en sintonia. Esperar que acabi bé, avui és més un desig que una possibilitat.