La seca, la meca i...
“A por ellos”
Doncs sí, el que deien en terres del sud espanyol tot acompanyant la sortida dels guàrdies civils en la seva marxa a la guerra contra Catalunya es va fer realitat, van anar per ells, amb ganes de repartir hòsties. Val a dir que algun d’aquests ells, potser era descendent o familiar dels que clamaven violència. No entraré a valorar qui té raó i qui no la té, tampoc entraré a valorar si es podia fer un referèndum o no, ni si aquest servirà per a alguna cosa, tampoc vull valorar si la independència catalana és possible o no. Tan sols vull valorar que anar uniformat quan es té ganes de repartir hòsties és molt fàcil i al mateix temps és de covards. Sobretot quan t’enfrontes a persones pacífiques que res tenen a veure amb grups antisistema, que també volen repartir hòsties o trencar coses. A veure qui és el guapo que gosa tocar un agent armat, que se sent valent perquè està súper protegit, que no es troba sol i sap perfectament que no el poden tocar, ni tan sols els mossos d’esquadra... El que sí que m’agradaria valorar és la resposta del nostre Govern als fets succeïts a Catalunya l’1 d’octubre passat. Res de res... tan sols un comunicat de DA de p... pena –que millor hauria estat no fer-lo– i reunions amb els altres grups polítics per a no fer res en absolut. Tanta por té el nostre Govern del govern del reino d’Espanya? Tan sotmesos estem al règim dictatorial del país veí del sud? O potser és que a Andorra mana el bisbe d’Urgell i el senyor Rajoy? Ja està bé de tenir tanta por de les decisions del Govern espanyol. Tampoc ens tancaran la frontera... tan sols ens poden tocar els nassos a la duana... I si aquesta fos amb Catalunya, millor que millor.