Ciment

Amb la deriva més que preocupant que van prenent els esdeveniments a Catalunya, es fa difícil per als que hi vivim parar esment a d’altres notícies que no tinguin a veure amb el futur immediat de les institucions catalanes. Tot i amb aquest panorama de fons, però, m’ha cridat l’atenció una notícia apareguda dilluns al Diari, segons la qual “un dels grans grups internacionals líders en la gestió de casinos en l’àmbit mundial ja té un acord firmat amb un propietari del Clot d’Emprivat” per construir “un edifici emblemàtic, que tindrà una vintena de pisos d’altura, amb una inversió global que superaria els cent milions d’euros”. Espero de tot cor que el projecte no sigui una nova broma del tiet Sheldon Adelson, de l’estil de l’Eurovegas que va voler encolomar primer a la Generalitat i més tard al govern autònom de Madrid, perquè si fos així la cosa ja fregaria el súmmum del ridícul. A l’esmentada notícia també es diu que el comú hauria modificat les condicions d’edificabilitat a la zona, que traduït a un llenguatge més planer vol dir que si convé es passaran per l’arc de triomf els plans urbanístics aprovats fa uns anys. Ja em faig el càrrec que trobar algú disposat a posar damunt la taula cent milions d’euros deu enlluernar qualsevol, però no veig que per encabir un casino al país d’una punyetera vegada sigui necessari empobrir el nivell de vida dels veïns pel procediment d’enfosquir el perfil urbà amb l’ombra permanent de tones i tones de ciment. A banda que també es podria demanar a les autoritats competents quina falta fa cap edifici emblemàtic en un país amb un patrimoni natural tan extraordinari com Andorra.