Els aiguats del 37

Avui, 27 d’octubre, fa 80 anys que es van produir els aiguats més devastadors de la història a la parròquia d’Encamp i amb afectacions importants també a Escaldes, però especialment crues a la Mosquera. Des de les tres de la tarda fins a les sis, els veïns van estar contemplant atònits com la riuada s’emportava una a una les cases de la plaça, fins a un total de dotze, deixant quatre famílies sense sostre. La duresa de la catàstrofe l’explica amb una claredat meridiana l’únic damnificat vivent que ho pot fer, en Josep Maria Mas Pons, el Pere de l’Oros. També queda ratificada en les notes i informes, recopilats per Manuel J. Peláez i M. del Carmen Galván, en les quals el coronel Baulard, com a comissari extraordinari per a les Valls d’Andor­ra enviat per França, feia arribar al prefecte dels Pirineus Orientals i delegat permanent, Albin Didkowski, i en l’informe del metge militar francès Raymond Berthezène, que formava part del grup de militars francesos que es van instal·lar al país durant la guerra d’Espanya. Certament no es van haver de lamentar víctimes mortals, però sí que la catàstrofe va assolar tot el que va trobar al seu pas, des de cases fins a car­reteres i camins, passant per terres i terrenys de conreu. Va arruïnar famílies i va produir una gran quantitat de pèrdues patrimonials. L’Andor­ra del 37, la que començava a vertebrar-se amb els treballs de Fhasa, la que assentava els fonaments de l’obertura a l’exterior amb la construcció de Ràdio Andorra, però també la que patia les conseqüències de l’aixecament del feixisme davant la república legalment constituïda a Espanya, i que va haver de sobreposar-se de forma precària a l’embat de la natura.