Estem en uns moments crucials, inèdits i absolutament imprevisibles. La incertesa, neguit, desconcert i sorpreses se succeeixen a tanta velocitat que la informació caduca cada 10 minuts i les decisions varien de forma vertiginosa. La declaració unilateral d’independència de Catalunya proclamada ahir pel Parlament posava dempeus el poble català en un esclat d’eufòria i festa. Després i mitjançant compareixença televisada el president espanyol, Mariano Rajoy, anunciava la decisió del consell de ministres de la destitució immediata del president de la Generalitat i tots els seus consellers, la dissolució del Parlament i la convocatòria de les eleccions autonòmiques per al desembre.
Els ministeris espanyols passen a pilotar les conselleries i veurem què passa amb el govern dissolt. Mentre la majoria de països europeus es posicionen en línia al costat de l’estat espanyol.
Veure quina serà la duresa de la reacció de l’estat espanyol en l’aplicació de la llei i la resposta independentista és el pas següent. De moment, acusacions per un delicte de rebel·lió contra els principals actors polítics. Quins són el asos amagats d’aquesta partida plena de farols i cops amagats, carregada d’electoralisme i estratègia. Telèfons que bullen, reunions en despatxos, pressions i amenaces.
Estem sens dubte en uns moments decisius i incerts, on tot és possible i segurament els guions no estaven ni previstos ni són previsibles. No tinc clar si hi ha un full de ruta per un i altre cantó o si s’actua sota la improvisació en una fugida endavant d’uns i altres.