Aquesta setmana el president Trump ha aixecat el secret sobre el fons documental de l’assassinat de J. F. Kennedy que encara es mantenia ocult al públic, gelosament custodiats als Arxius Nacionals de Washington. Bé, per ser exactes, quasi tots. 2.891 nous documents inèdits s’han desclassificat; però n’hi ha uns 200 més que s’han quedat al calaix per les pressions que han fet FBI i CIA, argumentant que podrien malmetre la seguretat del Estats Units, encara en l’actualitat. Lluny de resoldre d’una punyetera vegada per totes els interrogants de l’assassinat més documentat de la història moderna, només estem davant d’un altre capítol del magnicidi. Segons recullen les cròniques, els papers ara desclassificats no aportaran res de substancial ni nou sobre l’assumpte. Potser algun detall sobre l’estada d’Oswald a Mèxic, sis setmanes abans del 22 de novembre (de 1963). El que sí que hi ha són documents que detallen la doctrina que movia els Estats Units en aquells anys de guerra freda i lluita anticomunista; que van generar una autèntica paranoia persecutòria arreu del país. Plans per assassinar Castro o Trujillo (República Dominicana) o Lumumba (República del Congo). Res que qui hagi seguit i/o estudiat la política exterior nord-americana no sabés. Centrant-nos en el magnicidi de Dallas, també ha quedat establert que la suspensió sobre els darrers 200 documents s’aixecarà d’aquí a sis mesos. Molt em temo, però, que el 26 d’abril de l’any vinent tampoc se sabrà qui hi havia darrere de la mort de JFK; més enllà de Lee Harvey Oswald i de Jack Ruby, l’home que al seu torn el va matar. Tenim conspiració per a molt de temps!