De l'estructura territorial

El Títol VI de la Constitució es refereix expressament i de manera diferenciada als comuns. No és casualitat. Seria bo no oblidar el rol que han jugat, també, en el moment de l’elaboració i aprovació de la Carta Magna. D’un temps cap aquí sembla que els comuns fan nosa, les parròquies, també. Potser convindria saber-ne el perquè. Han corregut opinions, generalment, mal o no fonamentades, que els fan responsables de tots els mals, en particular de l’endeutament de l’Estat. Que es mirin els números reals i és força clar on s’ha generat el deute i per què. El fet és, tanmateix, que s’ha dut a terme una modificació de la llei de competències comunals que, al meu entendre, no només vulnera els acords que van fer possible la Constitució, sinó que també aquesta i, més greu, obre la porta a una possible privatització, per via de concessions interposades, de l’únic patrimoni que, en un determinat moment, pot garantir la mateixa raó de ser de l’Estat: el bé comú comunal. En un món on tot està acabant en mans de multinacionals molt més potents que els propis estats, què quedarà a Andorra quan ja ni quedi el territori? És un gran perill el que s’ha dut a terme. I, entenc, no és conforme al contracte social que vam acordar; contradiu i vulnera els articles 79 i 80. Aquest darrer, que fins i tot considera la possibilitat de “delegar a les Parròquies competències de titularitat estatal”, no fa el contrari. I és el que s’ha fet. Una vegada més, pensant en un cas concret, s’ha elaborat una llei, sense tenir-ne en compte totes les altres lectures i interpretacions possibles. Com no recordar la màxima del Manual Digest que diu: “Conservar les antigallas tant se puga; perquè encara que algunas pareixen a primera vista rediculas, es perquè no penetram bé sa finesa.” És evident que no s’ha sabut, o volgut, penetrar-ne la finesa! Prego, demano, imploro a qui (article 101, CA) pot intentar parar-ho, que ho faci.