Divendres vam celebrar, en una festa presidida per un núvol (literal) de llibres, el primer mig segle de vida de l’Editorial Andorra. Cinquanta anys, que són deu lustres, una barbaritat cronològica. Una veritable proesa, vistos els temps que corren, plens d’aventures culturals i empresarials que tenen, des del moment mateix de la seva concepció, l’obsolescència programada, per la fragilitat dels seus fonaments, la indefinició en els seus objectius i la precarietat en la seva realització pràctica. Des de fa cinquanta anys, l’editorial fundada pel patrici Bartomeu Rebés ha anat fent feina, en paral·lel (i moltes vegades avançant-se) a l’evolució del país, al servei generós de la local cultura universal. El catàleg que han publicat, que recull totes les publicacions fetes des del seixanta-set, és una prova fefaent del paper central que ha tingut en la vida cultural andorrana i del paper essencial que han de tenir les iniciatives privades com a contrapunt de la mamella pública. I és un paper que, de la mà de la tercera generació, es renovarà aviat amb l’aparició de la Incubadora Cultural, la nova seu de la casa que servirà també d’espai d’agitació creativa. Hem de donar les gràcies al Titus, a la Fina, al Lluís i a la Neus, a l’Àngels i a l’Ada, i a tots els que ho fan i ho faran possible. Hauran de combatre fatalismes i indiferències, la inèrcia del conformisme que ho pinta tot de gris. Però ara toca celebrar-ho. Per molts anys, què coi. Cap a cinquanta anys més i que tots (serà difícil, em temo) ho puguem veure.