Europa ja ha perdut tot tipus de credibilitat i ha arraconat els valors i els principis pels quals es va crear. Avui, dins de les seves fronteres ja té 10 presos polítics, 8 dels quals representants del poble democràticament elegits, bona part del govern legítim de Catalunya, tots ells ciutadans europeus, com els milions de persones que els van elegir. Europa està de braços caiguts veient com un estat membre en nom del seu dret nacional passa com una piconadora per damunt del dret internacional, aquell al qual es deuen els seus ciutadans i governs. Que les institucions europees acceptin tenir presos polítics al segle XXI diu molt poc d’aquesta Europa que hauria de ser garant dels drets i llibertats dels seus ciutadans i dels seus pobles i posa en evidència els seus dèficits democràtics. Voler resoldre per la via dels tribunals conflictes polítics és un gran error, ja que pel camí hi ha el risc de vulnerar drets fonamentals com de fet així està succeint a casa dels nostres veïns. A Europa li haurien de pujar els colors a la cara perquè en el conflicte polític català, en nom de la sagrada unitat de la pàtria espanyola, s’estan violant drets bàsics i llibertats garantides per la Convenció Europea de Drets Humans. Mentre les institucions europees no reaccionen, cada dia que passa una part dels seus ciutadans se n’allunyen emocionalment. Europa no pot ser només una unió econòmica, no pot només mirar-ho tot a través del prisma monetari mentre en un estat membre s’atempta contra els drets més fonamentals. Sols el poble salvarà el poble.