Si mirem fredament el que diu l’article 155 de la Constitució espa-nyola, resumint-lo, diu: “si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució (...) el govern pot adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós (...)”, podem entendre que és el que ha fet el govern espanyol, ja que no s’allunya del que diu l’article. Si ens atenem a tota la història de Catalunya i la seva relació amb el govern espanyol, podem entendre la demanda d’independència catalana, estiguem o no a favor de la mateixa. El que jo no puc entendre és el perquè de la manca de diàleg permanent d’uns davant les demandes pacífiques d’altres. La posició enrocada d’uns i altres pot dur a aplicar finalment l’article 116 de la mateixa Constitució, que ens parla que una llei orgànica regularà els estats d’alarma, excepció o setge. Espero que no s’arribi mai a aplicar aquest article, encara que no veig la possible solució a l’enfrontament independència versus dependència. A Andorra, el nostre Govern fins fa poc ens venia a dir més o menys que “nosaltres no podem opinar del tema en qüestió, ja que som independents”, per finalment no reconèixer la independència catalana. Calladets estaven més guapos. Jo més aviat crec que som molt i molt dependents. A nosaltres ningú no ens podrà aplicar mai l’article 155 ni l’article 116. Però sí que ens poden tocar molt els nassos si no estem quiets i muts. Si algun dia s’arribés a proclamar una república catalana, ¿nosaltres podríem proclamar una república andorrana i deixar d’una vegada per totes la nostra dependència amb els dos països veïns? Segurament, la resposta és no.