La consultora Gartner, que es dedica a la prospecció i recerca en l’àmbit de les tecnologies de la informació, avançava al seu darrer informe que d’aquí a un parell d’anys la meitat de les notícies que correran per les xarxes socials seran falses. I com que bona part dels mitjans tradicionals han sacrificat la seva credibilitat a la immediatesa de les xarxes, la conclusió immediata és que anem cap a una societat bàsicament desinformada. Diuen els entesos que no és gens fàcil discriminar de manera automàtica quines de les notícies que rebem del ciberespai són falses i quines no; ni tampoc si les envia algú amb cara i ulls o si han estat generades per ordinadors programats específicament per a aquesta tasca. Se suposa, d’altra banda, que l’esperit crític del receptor hauria de ser prou per discernir la veritat de la mentida; però també aquí els entesos adverteixen que és suposar massa, perquè, d’una banda, tenim tendència a donar per cert allò que volem sentir mentre que acostumem a rebutjar allò que ens incomoda, i, en segon lloc, els algoritmes que s’utilitzen a les xarxes per detectar les preferències de l’usuari fan que acabem rebent només aquelles notícies que s’ajusten al que ens agrada, per la qual cosa acabem atrapats en una bombolla virtual on difícilment ens arribarà cap notícia indesitjada, val a dir. Salvador Cardús, parlant d’una altra qüestió al diari Ara, citava Walter Lippman: “No hi pot haver llibertat per a una comunitat que no tingui els mitjans per detectar les mentides.” Hi afegiria que tampoc n’hi pot haver per a aquells que renuncien indolentment a cercar la veritat en els esdeveniments que ens envolten.