Llegia unes reflexions d’un bon psicòleg sobre la importància de saber prendre distància en els assumptes importants. Mantenir la calma i saber frenar davant un pendent accentuat. Actuar des de la serenitat i mai des de la ràbia. Respondre amb generositat i empatitzar sempre amb qui tenim davant. Qualsevol negociació, disputa o conflicte es pot abordar de diverses maneres. De la que escollim en dependrà en bona mesura el resultat, que en sortim vençuts o vencedors. El savi recull de tàctiques del llibre L’ art de la guerra diu –cito textualment– “un bon governant no ha de mobilitzar els seus homes per ira; i un bon general no ha de començar una batalla mogut pel rancor”. Barrejar els sentiments més primaris amb qualsevol estratègia no és mai una fórmula vencedora. Distanciar-se, apartar-se, intentar tenir una visió més abstracta de la situació, pot obrir-nos nous punts de vista i punts d’entesa. La negociació és sempre millor que l’enfrontament a pit descobert. Trobar punts intermedis d’entesa és d’intel·ligents. L’art de la guerra, aplicable a qualsevol conflicte o situació professional, ens recomana pensar, enfocar el problema des de diferents perspectives i sobretot entendre el posicionament de qui tenim davant. Tots tenim misèries i fortaleses, i no hi ha res pitjor que un animal ferit. La bondat i el perdó haurien d’estar escrits en lletres majúscules en el mur dels nostres principis. Una derrota en una batalla secundària no ha de fer-nos perdre la guerra ni l’objectiu. L’honor dels cavallers més valerosos es mostra en el perdó i no en l’odi. El rancor no és mai un bon conseller, ni la venjança un fi. Pugem el nivell, alcem mires i elevem el discurs. Sense renúncies no hi ha victòria.