Bahá'u'lláh

A través de la història, les grans religions han proporcionat la principal força que promou la civilització del caràcter humà. Impulsen els seus seguidors a l’auto- disciplina, devoció i heroisme. A nivell social, molts dels principis morals de la religió s’han traduït a codis universals de lleis que regulen i eleven les relacions humanes. Cada cop que apareix un missatger de Déu s’allibera al món un nivell més alt d’inspiració per a la següent etapa en el despertar i avenç de la humanitat. Un ésser humà –comú en tot sentit extern– és cridat a ser portaveu de Déu. Pensem en Moisès enfront del Romeguer Ardent; en Buda, que rep il·luminació sota l’arbre de Bodhi; en l’Esperit Sant, que descendeix sobre Jesús en forma de coloma; o en l’arcàngel Gabriel, que se li aparegué a Muhamad. A mitjans del segle XIX, Déu va fer una crida a Bahá’u’lláh, que significa la Glòria de Déu, perquè portés una nova revelació a la humanitat. Durant quatre dècades van fluir de la seva ploma milers de versos, cartes i llibres. En els seus escrits, esbossà el marc per al desenvolupament d’una civilització mundial que considera la dimensió espiritual així com la material de la vida humana. “Mai he ambicionat comandament terrenal. El meu únic propòsit ha estat lliurar als homes el que Déu m’ha ordenat donar-los”, Bahá’u’lláh. Bahá’u’lláh sofrí 40 anys d’empresonament, tortura i exili per haver portat el més recent missatge de Déu a la humanitat. Avui la seva vida i missió són cada vegada més conegudes a tot el planeta. Milions de persones estan aprenent a aplicar les seves ensenya-nces a les seves vides i a les seves comunitats per al millorament del món. “Les ensenyances de Bahá’u’lláh... ens presenten ara la forma més elevada i pura de l’ensenyança religiosa”, comte León Tolstoi, autor rus.

*Toni Gil, Comunitat Bahá’í del Principat d’Andorra