En espera

D’aquí al 21 de desembre queda un univers per explorar, malgrat que als hiperventilats d’un costat i l’altre els falti temps i espai per col·locar la mercaderia que segons el seu parer pot decantar els resultats electorals. Hi ha molta merda en circulació, el que ara –per ser políticament correctes– se’n diu fake news, que són les intoxicacions de tota la vida que entomem segons procedència. Però què passa quan l’estrella principal del xou mediàtic no està on fire? L’extradició de Puigdemont i la resta d’exconsellers del govern de la Generalitat que estan a Bèlgica va per llarg. La precampanya no deixa de ser això, escalfament de motors. El Piolín se’n va del Port de Barcelona i els catalans, abduïts, no surten a celebrar-ho ni cremant una trista paperera. I el que és pitjor, continuen sense pegar ningú. Amb aquest escenari, malgrat que piròmans professionals s’esforcen a mantenir encesa la brasa mediàtica, el radar mediàtic s’ha de buscar la vida. I tal com explicava gràficament a la perfecció la (darrera?) tapa de El Jueves, al PP la merda de la Gurtel &Cia els està sobreeixint per tot arreu. Ni la sacrosanta unitat de la pàtria, ni la independència de Catalunya tenen tanta capacitat d’absorció. A dins –de l’Estat– potser..., però fora la pudor ja no la tapa cap ambientador per molt que l’embolcallin amb la bandera del Estado de derecho constitucional, democrático y moderno que pretenen ser i surtin, com hidalgos, a fer-se sentir i respectar frontera enllà. Només cal veure la cara que li queda a Alfonso Dastis, ministre d’Exteriors, a cada entrevista que concedeix.