Nou capítol en les bambolines de la negociació de l’acord amb Europa. D’una banda, tornen a encendre’s els llums vermells després que el cap negociador adjunt de la UE, Claude Maerten, hagi dit que no hi ha res decidit sobre la transitorietat dels 20 anys pel que fa al tabac, una afirmació que per a molts convida com a mínim a l’escepticisme, si no al pessimisme, davant de quin serà l’embat europeu en aquest tema. De l’altra, gir en el tacticisme del cap de Govern llançant la proposta d’incloure els presidents dels grups parlamentaris en la comissió negociadora. Una proposta que té clarament una doble lectura, externa i interna. L’externa és evident: mostrar davant la comunitat europea la unitat d’actuació, i per tant donar una imatge de fortalesa andorrana defensant la transitorietat proposada en matèria de tabac. La interna, no menys evident: aprofundir en la crisi liberal. Ho evidencia el discurs fet pel cap de Govern en el qual remarca de forma clara i concisa que l’oferta és “personal i intransferible” als presidents dels grups parlamentaris, Pintat i López. En el cas dels liberals, doncs, només Pintat podria entrar a formar part de la comissió, i que no podria delegar la seva presència, posem per cas, en el seu opositor intern, Gallardo. Probablement no sabrem mai si Martí fa aquesta proposta havent-la consensuat ja abans amb Pintat al marge del Partit Liberal, en el marc d’aquest nou idil·li entre els dos veterans polítics; però és evident que assistirem a un nou capítol del relat sobre la necessitat d’unitat per defensar els interessos d’Andorra, i per tant, de fer corresponsables tots els actors polítics del resultat que surti de la negociació.