Feministes

Hi ha bandes musicals de nois, i algunes bandes de noies, però és difícil veure bandes mixtes on les noies s’allunyin del clixé de piano i/o veus. Cada dia que passa surten més dones de la universitat, més que no pas homes, però continuem sent minoria en els càrrecs directius. A Andorra, els sous per sobre dels 2.000 euros corresponen a un 15% de la població. Del qual només un 3% són dones. Mattel acaba de treure la primera Barbie amb hijab. És la quadratura del cercle. Com passar d’un objecte sexual a un de submissió sense perdre vendes. L’essència patriarcal no canvia: la nina, amb vel o sense, és l’estereotip rossa/ros, de cintura impossible i pits turgents que es projecta com a ideal entre les nenes d’arreu del món, per a gaudi dels Kens del futur. I així anem fent, mentre ens sembla normal que una noia víctima d’una violació múltiple hagi de justificar-se per si ha plorat poc o molt després d’una agressió. Com si la culpa d’una violació no fos exclusiva del violador. Cada cop som més. Homes i dones, que volem un món més just. Feminista. Sí, feminista. Ja està bé de menystenir una paraula que no implica res més que igualtat de drets i oportunitats. Convençuda de la necessitat de promoure les quotes, m’adono, però, que no serveix de gaire que hi hagi més dones en càr­­recs decisoris si no som capaces de fer les coses d’una altra manera. Per arribar a la paritat no calen més dones al poder, sinó més feministes. Homes i dones feministes, que apostin per una societat més igualitària, més justa i equitativa. I si fos d’esquerres ja seria la bomba. Per somiar...