Sin novedad en el frente de Catalunya. El dia a dia de la pre-campanya-permanent-des-que-va-fer-pública-la-data-de-la-cosa s’està fent molt previsible i feixuc. Vist amb la mica de perspectiva que dona la mínima distància geogràfica que ens separa, un té la sensació que hi ha qui s’ha entregat a una guerra de guerrilla –seguint amb l’argot bèl·lic– que no porta enlloc.
Bé, sí! Omple papers i informatius. Més enllà d’això, poc més que foc d’encenalls. Així, hem vist com el traductor automàtic del BOE només canviant el nom a tres comarques de Catalunya –en altres circumstàncies una errada anecdòtica– ha generat més rebombori que la vinculació de l’imam de Ripoll amb el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI). O com l’escapada d’Inés Arrimadas a Brussel·les es resseguia –no cal dir-ho– amb tot luxe de detalls.
Per cert, què llamps se li havia perdut per allí? Enveja inconfessable de Puigdemont i els consellers de la Generalitat no seria, oi? Mentrestant s’ha sabut que els serveis d’informació dels mossos, policia nacional i guàrdia civil estan investigant els membres i el funcionament dels Comitès de Defensa de la República que van actuar durant la vaga general del 8 de novembre i que ja ha s’han començat a trametre sancions i citacions judicials. De coses importants en passen. S’ha d’estar a l’aguait i deixar de banda les collonades i el postureig buit, on molts s’hi troben bé.
I el que és pitjor, amb el que semblen tenir-ne prou!