Els dies passen volant. Encara no has acabat de maleir el dilluns que ja torna a ser divendres. Encara no has cremat els panellets que ja ens han encès els llums de Nadal, i en un no res començarem l’operació biquini per perdre els quilos que encara no hem acumulat. Som cíclics i molt previsibles. Però entre el Halloween i el Black Friday, aquest any ens hem deixat passar una de les poques celebracions dels Estats Units que faríem bé d’incorporar al nostre calendari tradicional sense reserves. Ves!, si ja hi tenim integrades les altres dues, no en ve d’una, oi? Més enllà de la controvèrsia sobre si l’origen es remunta a Plymouth, Virgínia o Florida, el Thanksgiving Day, o Dia d’acció de gràcies, ens proposa prendre consciència de tot allò que tenim i que no valorem prou en el dia a dia. Fet i fet, no cal que sigui el quart dijous de novembre per trobar-nos, ni segurament per intentar encabir dins un gall dindi el farcit de pa de blat de moro i sàlvia tradicional –sobretot perquè els nostres forns estan més pensats per a capons que per a paons monumentals–. És clar que, si vas a mirar, no cal importar res. Diumenge comença l’advent i és un moment tant bo com qualsevol altre per aturar-nos i pensar. Algun moment d’aquests hi havia d’haver durant l’any. Per donar les gràcies. Per tot el que tenim, per tot el que hem tingut, per tot allò que podem compartir: amics, un plat a taula, somnis i reptes de futur, una estona sense mòbil. Entre les compres de Nadal i el Black Friday encara hi ha dies que ens parlen que el que compta és invisible alls ulls i que no costa diners.