El var i altres herbes

Diumenge passat a la nit milions de persones van veure un gol que no va pujar al marcador. El fet va succeir durant el València-Barça de la 13a jornada de la lliga Santander. La que per a molts passa per ser la millor lliga del món per davant de la Premier, el Calcio, o la Bundesliga. El públic de l’estadi de Mestalla, els afeccionats davant la TV, tothom el va veure, menys l’àrbitre i el seu assistent de línia. Tant se val com es deien, ni el que això pot suposar a final de temporada per a l’FC Barcelona. Amb la polèmica servida, el VAR (Video Assistant Referee) i el seu cosí petit, l’Ull de Falcó, van ocupar les primeres planes de l’actualitat esportiva obrint una vegada més la caixa dels trons. Malgrat que la International Football Association Board (IFAB), l’organisme que regula el reglament del futbol, impulsa aquestes tecnologies des de l’any 2016 i que a les grans lligues ja en fan ús, l’espanyola es continua resistint a la modernització. Real Federación de Fútbol i Lliga Professional han anat marejant la perdiu fins ara (l’any vinent el VAR s’instaurarà a la Liga) amb la col·laboració d’experts opinadors. Comentaristes esportius que pro­nostiquen la mort del futbol amb sentències –quina de les quals més sur­re­a­lista– que parlen de l’adulteració de “l’esperit del joc”, de la desaparició del “romanticisme fundacional” i que asseguren que la polèmica i els errors són intrínsecs al futbol. Experts que tot plegat ho rematen amb un inapel·lable: “la tecnologia desvirtuarà el futbol”. A servidor de vostè, davant d’arguments tan elaborats i plens de sentit comú, no li queda cap dubte que l’estupidesa humana no té límits.