Carta al món

Al segle XI, l’escriptora Murashaki Shikibu va escriure El relat de Genji, la novel·la psicològica més antiga de la literatura universal i la més important de la literatura japonesa clàssica. L’autora va viure l’esplendor de la família Fujiwara en el poder i la decadència de l’era Heian, i de forma preexistencialista va advertir el buit i la falsedat de la societat aristocràtica, la mateixa que alimentava el patiment de les dones de la seva època. José Luis Borges deia que era millor que Cervantes, però continua sent una gran desconeguda. Uns anys després, la invisibilitat existencial feia posar el cap dins el forn a Sylvia Plath. Mentrestant, Virginia Woolf, Isabel Allende, Jane Austen, Emily Brontë, Mary Shelley, Maria Mercè Marçal, Gloria Fuertes, Rosalía de Castro, Amélie Nothomb, Ana María Matute, Herta Müller, Alice Munro, Montserrat Roig, Arundhati Roy, Fatema Mernissi, Susan Sontag, Yasmine Reza, són miratges aïllats. Avui obrim una porta: Aquesta és la meva carta al món. Un recull de poemes que permet arribar al moll de l’os d’una de les autores més desconegudes, interessants, profundes i atractives de la literatura universal. Durant l’últim any i mig, Marcel Riera ha traduït 218 poemes dels gairebé 1.800 que integren l’edició definitiva de l’obra d’Emily Dickinson. Poesia que parla de la immanència, de l’eternitat, del buit existencial i que va ser escrita per no sortir del calaix, fins que la seva germana –contra el parer familiar– la va treure a la llum. Veus silenciades pels clixés i les convencions. ¿Quantes com ella, encara dormen dins l’armari?