Com qui no vol la cosa, Donald Trump el proper gener acompleix un any de president del EUA. Sembla que va ser ahir quan mig món contemplava estorat la seva presa de possessió, preguntant-se si es tractava d’una broma de mal gust o d’un malson. Entre el deliri dels seus votants i seguidors, Trump va entrar a la Casa Blanca disposat a sacsejar els fonaments de l’establishment polític de la capital federal. I déu-n’hi-do el soroll que ha fet. Molt més soroll que feina, tot sigui dit. Una manca flagrant d’educació i respecte, a més d’un menyspreu absolut pels codis de la política no l’han ajudat gaire. Demòcrates i republicans i tribunals han modificat, quan no vetat directament, les seves propostes. Per acabar l’any, el president d’encara la primera potència mundial ha tingut la brillant idea d’anunciar el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel, ordenant el trasllat de la seva ambaixada. Ups! Oficialment Jerusalem és una ciutat dividida en dues zones que el 1967 va quedar unificada de facto després de la Guerra dels 6 dies. L’any 1980 Israel va promulgar la Llei de Jerusalem, que proclamava la ciutat “sencera i unificada” com a capital de l’estat. Al seu torn, l’any 1995 els EUA van aprovar una llei que, curt i ras, reconeixia aquest dret. Fins a data d’avui, però, cap dels predecessors de Trump s’havia atrevit a fer-ho per motius obvis (estabilitat de la zona, estratègia geopolítica, dinàmica diplomàtica, etcètera). Deia Sir Winston Churchill que “els EUA fan invariablement allò correcte després d’haver esgotat la resta d’alternatives”. Ara Trump, des de la seva ignorància, el vol deixar en evidència.