Il·lusió estroncada a l'avinguda Carlemany

Aquest novembre van començar els treballs de l’enllumenat de Nadal i aviat vàrem creure que aquest any estrenaríem llums. Alegria per a tothom! Sortiríem de les fosques! Ja tocava... Diuen que la misèria crida misèria i això per sort ho hem vençut (així ho crèiem).

Inicien al peu de l’avinguda Carlemany un túnel de llums molt maco, molt modern i que al mateix temps fa molta llum. Això sí que ens feia falta!

Va pujant avinguda amunt i ens crèiem que arribaria fins al final de Carlemany però, oh desil·lusió! El túnel de llums s’acaba en un tram de l’avinguda. O sia, túnel tallat, llum tallada, alegria tallada. Què ha passat? No van prendre bé les mides? Saltaven els ploms? S’ha acabat l’enllumenat.

A la sortida del túnel de llums tenim penjades unes boles de color i boles de vidre amb una sola bombeta! Tornem a les fosques com els últims anys!

Aquesta jugada no l’esperàvem ni ens la mereixíem.

Jo em pregunto el perquè d’aquesta diferència a la mateixa avinguda. Algú m’ho podria respondre? Hi ha ciutadans de diferents categories?

Jo penso que tots som iguals i amb els mateixos drets, i dret a les mateixes bombetes. El canvi d’enllumenat de Nadal feia molta falta. El que no feia falta és una feina a mitges i mal acabada, que discrimina la meitat dels que vivim a l’avinguda Carlemany i a tota la parròquia.

Una llàstima!