Dilema

Com que és quan arriben les festes nadalenques que se suposa que ens agafa a tots plegats un rampell de bonhomia irreprimible que necessitem demostrar abans no arribi cap d’any i ens n’oblidem de sobte, és també ara quan el dilema apareix de manera més diàfana: a qui hauria de beneficiar la nostra solidaritat sobrevinguda? Cal fer una bona acció amb aquell veí que sabem que ho passa malament o cal donar prioritat a les entitats humanitàries? I si optem per alguna entitat, cal ajudar les que s’ocupen de la gent desafavorida o marginada a casa nostra o bé les que treballen de fronteres enfora? O bé cal triar aquelles amb prou recursos per fer campanyes publicitàries a la televisió i a la premsa, o és millor donar un cop de mà a entitats més petites que amb prou feines sabem que existeixen? I, en aquest darrer cas, com saber si estem ajudant una d’aquelles organitzacions que destinen la major part dels seus recursos al manteniment de la pròpia estructura interna en lloc de tirar endavant projectes humanitaris? Òbviament, hi haurà qui no té cap problema a resoldre el dilema que planteja aquest seguit de qüestions perquè senzillament fa allò que li dicta la consciència. D’altres tampoc no tenen cap problema perquè prenen la decisió en funció del benefici fiscal que poden obtenir abans no acabi l’any, però aquest és un altre tema. I uns i altres podran dir que en qüestions humanitàries tota ajuda és sempre benvinguda, i és cert; però aleshores la pregunta és si amb aquestes mostres de solidaritat estacional resoldrem mai la situació lacerant de tantes persones que malviuen als camps de refugiats d’arreu, per posar només un exemple.